El món dels jocs

Avui he trobat una revista on s'explicaven diferents jocs i d'on provenien, els tres jocs que m'han agradat més són els següents:


Sebahà layur (Marroc)
Grups de 8 persones (2 equips de 4). Es fa una torre amb 7 peces (tacs de fusta o altre material) a set passos de distància. L’equip atacant llença una sabatilla des de línia tractant de tirar la torre. Si tots fallen llença l’altre equip. Si un toca la torre, l’equip atacant corre a agafar la sabatilla i l’equip defensor marxa corrent. A l’agafar la sabatilla el jugador atacant ha de dir “sbet” (alto) i tots els de l’equip defensor han d’aturar-se. L’atacant llença la sabatilla i si toca a algú aquest guanya un punt.
Acabarem el joc amb una petita reflexió. Compararem els materials que s’utilitzen en aquest joc amb els materials que utilitzen normalment a classe. A que es deu aquesta diferència?

Chak-ka-yer (Tailandia)

Es divideixen els jugadors en dos equips que es col•loquen a un i altre costat de la línia traçada a terra. Uns són els bons esperits i els altres els dolents. Uns i altres estiren els seus braços intentant agafar a algú de l’altre equip, per passar-lo al seu camp. Els esperits bons poden formar una cadena, uns darrere dels altres , o ajudar-se, en canvi els esperits dolents no són capaços de cooperar. El joc finalitza quan tots els jugadors formen part del mateix equip (normalment l’equip dels bons esperits).
Tornarem a reflexionar, ara sobre aquest joc. Quins esperits tenen més possibilitats de guanyar? Quina és la moralitat (moraleja) d’aquest joc?

-Resposta: Els esperits bons sempre guanyen als dolents, perquè els dolents són egoistes. Els bons tenen la capacitat de reconvertir als dolents portant-los al seu bàndol.

Ahir vam fer les exposicions dels vídeos de Processos i contextos Educatius II i la veritat és que es van tractar temes molt diversos i interessants com: l'escola inclusiva, l'empatia, la llei de Murphy, els diferents valors de la vida...

El nostre vídeo tractava del càncer infantil i el miravem des d'una prespectiva no tant negativa... tenint en compte que el percentatge de supervivència ha agumentat molt els últims anys; ha passat d'un 15-20% de nens que els superaven a un 70-80%. Això són gràcies als avenços que hi han en els diferents tractaments.
També voliem destacar els valors com l'esperança, la superació, el viure el dia a dia que tenen aquests nens i les seves respectives famílies.

DISLÈXIA!

Què és la dislèxia?

La dislèxia és una dificultat significativa i persistent que afecta les habilitats lingüístiques associades a la lectura i a l’escriptura, especialment a la discriminació fonològica, la descodificació, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüènciació.
Es manifesta com una dificultat d’automatització de la lectura, problemes d’ortografia i, de vegades, també del càlcul aritmètic.
Les causes de la dislèxia no s’han de buscar en el quocient intel.lectual, ni en la situació emocional o sociocultural de la persona afectada.

Nosaltres hem escollit el tema de la dilèxia com a treball de Projecte ja que creiem que és un trastorn que és molt vigent a les aules d'avui en dia  com a futurs mestres ens interesa tenir coneixements sobre que és, com tractar-la etc; ja que en els estudis i les enquestes que hem fet hem extret la conclusió que molts mestres d'avui en dia no en saben prou sobre la dislèxia.

Setmana complicada...

Aquesta setmana que s'inicia està plena de treballs per lliurar, exposicions a fer, debatir...

Demà toca el debat que portem preparant desde fa tant de temps, el debat sobre l'escola inclusiva... La pregunta inicial que hem de debatir és si la escola inclusiva és una utopia? També un grup haurà de resaltar les febeses i l'altre les fortaleses d'aquesta.

Dimarts ens toca exposar i entregar el treball de projecte de Processos Educatius que el fem sobre la dislèxia, dijous exposar el vídeo d'identitat i territori i divendres hem de tenir acabades les web i els blocs.

Buff..quina feinada!

Com integrar les TIC a l'aula?

ESCOLA INCLUSIVA

Aquest és el tema que ens toca debatir el dia 12 d'octubre a la classe de Societat Família i escola...

Què és l'escola inclusiva?

L’escola inclusiva és l’escola que no exclou a ningú perquè tothom té dret ser escolaritzat al seu barri, amb els seus amics, al seu poble… sense que les seves mancances, discapacitats, la seva raça o sexe en siguin un impediment.


L'ESCOLA INCLUSIVA ÉS UNA ESCOLA PER A TOTHOM!

Va de mestres!

"Va de mestres "és el llibre que ens hem hagut de llegir per seminari. I he de dir que és el llibre que més m'ha agradat de tots els que porto llegits... Tampoc en són molts però ja és dir.
Penso que aquest llibre pot agradar, o més ben dit: ha d'agradar a tots els futurs mestres com jo.
Aquest llibre està escrit per Jaume Cela i Juli Palou i tracta d'una carta dirigida als futurs mestres on expliquen diverses situacions educatives en les que molts mestres s'han trobat i nosaltres en un futur també ens hi podem trobar.

Una frase que m'ha agradat molt és; El bon mestre, el mestre que hem anomenat mestre far, no és el que resol tots i cada un dels problemes. El bon mestre és el que ajuda a fer front als problemes."

un mestre no s'ha de quedar amb allò que no és pot fer, sinó mirar el que podem fer amb aquell nen i les seves aptituds, per exaltar-les i donar-lis importància. Crec que aquesta frase s'ajusta amb el fragment del llibre, en que no és tant important arribar a solucionar al problema, sinó més aviat el estar allà per ajudar al alumne a trobar les eines que té per fer front a la situació que viu.